DUATLÓ D'ALTA MUNTANYA DE NURIA

Aquest diumenge he corregut l'onzena edició d'una de les curses amb tradició de Catalunya, la mítica duatló d'alta muntanya de Nuria. Com cada any la prova consistia en pujar els 11km desde Queralbs a Fontalba amb els seus 900m de desnivell amb BTT, continuant amb 15 km d'skyrunning pujant al cim del Puigmal de 2910 m, passant per Nuria i el calvari final fins a Fontalba, allí tornavem a agafar la BTT per baixar a tot drap fins a Queralbs.

El dia ha començat malament doncs ens hem adormit, alçant-nos a les 7h15, aixó ha fet que comencessim la cursa amb l'esmorçar encara per pair, quin passarell......Durant tota la pujada he estat apunt de vomitar i amb força mal de panxa! Al final 1h 14min, nomes 2 min mes que l'any passat .

La boira anava pujant poc a poc...




Al començament de la pujada al Puigmal anava tibio, m'han passat pel cap tentacions d'abandó peró m'he resistit per orgull, doncs no es pot perdre el fet de no haver plegat mai en una cursa així com així. Al2 2.500 m, m'he començat a trobar-me millor, he agafat el ritmet arribant al cim en 1h 5min que no está gens malament per lo que hi havia.

La vista desde el cim del Puigmal era espectacular...




La baixada l'he fet regulant, intentant guardar forçes per a la penitencia final entre Nuria i Fontalba. M'he trobat al Ricard que encara tenia mes triquinossis intestinal que jo. Hem anat junts fins a recollir la BTT. Allí l'he deixat passar per a que almenys tingues l'honor de guanyar-me en la baixada, je,je,je!

Al final 4h 4min, temps bastant patetic pel que havia entrenat. L'any que ve será.

El rendiment de la resta de menbres del Pedala.cat ha estat espectacular!

DUATLO D'ALTA MUNTANYA DE VILALLONGA DEL TER

El diumenge 7 de setembre he corregut la duatló de muntanya de Vilallonga del Ter, segona prova de les XM duatlon series. Tot i no fer l'huracà de l'any passat la prova ha estat durísima. Han estat 16 km de BTT amb +1100ml de pujada, 14 running amb 1100 ml de pujada i baixada fent dos pics, el mes alt dels dos el Balandrau, per acabar amb un tram de BTT de 18km on perdiam els 1100 de desnivel en només 8 9 km per un camí de vaques totalement trinxat, que hja acabt amb els meus braços i els frens de la bici, completament xurrascats i cremats a l'arribar a baix.

Al final he fet 4 h 13 min, quasi un quart d'hora menys que l'any passat pero arribant amb el quadriceps completament petats.

VIATGE PER CROACIA & BOSNIA ESTIU 2008

Desde l'11 al 19 d'agost, la Sara i jo hem esta fent el nostre viatge d'estiu per dos estats pertanyents a l'antiga Iugoslavia, Croacia i Bosnia, han estat només 8 dies peró molt intensos, intentenant aprofitar el temps al máxim. Els dos païssos valen un viatge, Croàcia molt més avançat i recontruit de la gerra, peró alhora menys autentic i més car que Bosnia, tot i aixó no deixen de ser barats comparat amb les nostres contrades....

Després d'agafar un vol de Clickair València-Dubrovnik, arribavem just per dormir i anar a buscar el cotxe de lloguer d'Avis. Un cop en marxa ens posem rumb cap a Mostar per les estretes i divertides carreteres croates...

El pont de Mostar es l'imatge mes famosa de la ciutat, reconstruit fa 3 anys, uneix la part musulmana i croata de la ciutat.

Els efectes de la guerra encara son evidents.



El viatge continua cap a la ciutat d'Split, de trist record per a tots els Barcelonistes...



El segon dia visitem Trogir, bonica ciutat costera.

Una de les ventatges d'un viatge per Croiacia es que sempre pots fer un banyet.....

El parc Nacional de Krka es una canya, llástima que estigui una mica massificat.

La ciutat de Sibenik, es la nostra segona parada.



A l'endemà un plat fort, l'espectacular Parc Nacional de Pitvlice, segurament el lloc mes bonic que hem visitat a Croàcia, tot i les cues i la massificació.

Després de dormir a Biograd, agafem el vaixell rumb al Parc Nacional de les illes Kornati, famoses pel contrast entre els blaus de l'aigua i els marrons de la terra cremada pels incendis.

Després de dormir a Brela, ciutat on comença la bonica Riviera de Makarska, ens endisem a la peninsula de Peljesac, aprofitant per visitar Korcula, la casa on suposadament va neixer Marco Polo i menajar unes ostretes a Ston, on diuen hi ha el millor marisc de l'Adriàtic.

A l'endemà agafem rumb a Dubrovnik, visitant primer les muralles d'Ston i Mali Ston, les que diuen son les mes llargues d'Europa.

Per últim dediquem els dos darrers dies a visitar Dubrovnik, la perla de l'Adriàtic, ciutat completament reconstruida despres de la guerra dels Balcans i que ha recobrat tant el seu esplendor que está sobrepasada de turistes.

I axí i despres de visitar la ciutat de Cavcat, es va acabar el viatge. Un país que combina Natura&Ciutat&Platja, ambu uns preus encara assequibles en un entorn inmillorable.

Marató de muntanya Zegama-Aizkorri 2008

Aquest diumenge per fi, arribava el meu objectiu principal de l'any, la marató de muntanya de Zegama, que aquest any era també campionat d'Europa d'Skyrunning. L'ambient com sempre increible, ple de gent a Outzaurze, l'Aizkorri, els plans d'Urbia o l'ultima pujada a Aratz, animant a tots el participants sense parar. En quatre ocasions i no es un tópic, s'em va posar la pell de gallina al passar pel túnel de gent animant-me com si fos l'Induarin a les rampes del Tourmalet. Realment per a un amateur de poble com jo, es una experiencia inigualable, que tothom al que li agrada la muntanya i les curses de muntanya hauria de fer almenys un cop a la vida. La veritat es que havia entrenat lo inimaginable, un cop recuperat de la lesió, he arribat a fer entre 75 i 85 km setmanals, que per gent acostumada a correr pot semblar poc, peró per a mi ha estat un esforç molt gran.

La cursa la he fet en tot moment regulant, llegint el pulsómetre i sobretot intentant no matar-me en un terreny que mes que corriols i camins de muntanya, semblava camps de rugbi, que et deixaven amb fang i aigua fins a les orelles.

El circuit es espectacular, recorrent els 42 km 195 m, entre boscos de faigs com aquest..

O aquest

Carenes rocoses...

Pujades besties com la de l'Aizkorri 2,5 km al 25%, o la de l'Aratz, última pujada de la cursa amb un 1km al 30%.....

Al final he fet 6h 37 min, quasi una hora i mitja menys que fa dos anys i sobre tot no he acabat extremadament petat com a l'anterior participació. El guanyador el de sempre últimament i sembla que va per llarg, Kilian Jornet amb 3h 59 min.