FALLES 2009

Després de bastants dies sense escriure i encara completament KO, despres de l'accident a la cursa d'Alfondeguilla on em vaig fisurar una costella, torno a escriure aquest cop per fer un petit reportatge de les Falles 2009.
La festa dura 4 dies, tot i que molt abans comença l'instalació de totes les figures, per tal que el dia 15 estiguin a punt per a la "plantà", tot acabarà el dia 19 amb la "cremà"....

La Sara cada dia mes grossa, igual que l'Àxel....

Un altre dels actes centrals es l'ofrena de flors a la verge de tots els menbres de cada falla.

Si no t'agraden els petards, malament....

CURTIMENT A MUELA DE SAN JUAN

Aquest diumenge aprofitant la famosa nevada del divendres, vaig agafar el cotxe direcció Teruel, l'objectiu era l'estació d'esquí de fons de Muela de San Juan. Situada a 1.800 ml, es molt poc coneguda, tot i estat en uns paratges impresionants entre la serralada dels Montes Universales i el parc natural de El Alto Tajo. En condicions normals es tarden 2h 15 min desde Valencia, aquest diumenge prop de 3h i es que com si del rally de Montecarlo es tractés vaig tenir que fer 35 km sobre neu per carreteres terciaries de muntanya a 20 km/h. La veritat es que va valdre molt la pena, les pistes estaven de lujo, acabades de trepitjar i jo obrint pista....




L'estació tenia marcats uns 13 km, que inclouen un bucle circular de 10 km, que vaig fer dues vegades. La curtida perfecta, vaig acabar completament petat, pero amb la satisfacció d'un dia perfecte, en un entorn inmillorable i un temps perfecte... que mes es pot demanar?

FINAL DEL 2008 AL PIRINEU

Després de 15 dies de guix i una setmaneta mes per a poder caminar dignament, amb la Sara vam decidir anar un parell de dies a la muntanya, doncs entre altres coses celebravem deu anys junts...

Uff com passa el temps eh!

Vam trobar lloc a l'hotel de muntanya Cal Teixidó, un indret molt acollidor perdut al Pirineu al poble d'Estamariu (Alt Urgell).

Molt recomanable si el que es busca es pau, tranquilitat i muntanya.

El primer dia vam fer un recorregut amb raquetes per l'estació de Lles, aprofitant que havia nevat la nit anterior i el bosc estava espectacular, el pins estaven a petar de neu fresca acabada de caure, amb una típica imatge nadalenca.

Jo no vaig poder resistir-me i em vaig calçar els esquís de fons, amb una tormellera que quasi no em cavia a la bota. Les sensacions xungues al principi peró poc a poc vaig anar millorant, tot i la patética forma física al haver estat quasi un mes parat per el merdós esquinç de segon grau.

A l'endemà la cosa va millorar calentant-me una miqueta més, fent uns 12 o 13 km i no fent-ne mes per precaució, doncs ganes no en faltaven.

FELIÇ ENTRADA AL 2009!