Aquest diumenge per fi, arribava el meu objectiu principal de l'any, la marató de muntanya de Zegama, que aquest any era també campionat d'Europa d'Skyrunning. L'ambient com sempre increible, ple de gent a Outzaurze, l'Aizkorri, els plans d'Urbia o l'ultima pujada a Aratz, animant a tots el participants sense parar. En quatre ocasions i no es un tópic, s'em va posar la pell de gallina al passar pel túnel de gent animant-me com si fos l'Induarin a les rampes del Tourmalet. Realment per a un amateur de poble com jo, es una experiencia inigualable, que tothom al que li agrada la muntanya i les curses de muntanya hauria de fer almenys un cop a la vida. La veritat es que havia entrenat lo inimaginable, un cop recuperat de la lesió, he arribat a fer entre 75 i 85 km setmanals, que per gent acostumada a correr pot semblar poc, peró per a mi ha estat un esforç molt gran.
La cursa la he fet en tot moment regulant, llegint el pulsómetre i sobretot intentant no matar-me en un terreny que mes que corriols i camins de muntanya, semblava camps de rugbi, que et deixaven amb fang i aigua fins a les orelles.
El circuit es espectacular, recorrent els 42 km 195 m, entre boscos de faigs com aquest..
O aquest
Carenes rocoses...
Pujades besties com la de l'Aizkorri 2,5 km al 25%, o la de l'Aratz, última pujada de la cursa amb un 1km al 30%.....
Al final he fet 6h 37 min, quasi una hora i mitja menys que fa dos anys i sobre tot no he acabat extremadament petat com a l'anterior participació. El guanyador el de sempre últimament i sembla que va per llarg, Kilian Jornet amb 3h 59 min.
1 comentari:
es impresionant!!
Publica un comentari a l'entrada