dilluns, 25 d’agost del 2008

VIATGE PER CROACIA & BOSNIA ESTIU 2008

Desde l'11 al 19 d'agost, la Sara i jo hem esta fent el nostre viatge d'estiu per dos estats pertanyents a l'antiga Iugoslavia, Croacia i Bosnia, han estat només 8 dies peró molt intensos, intentenant aprofitar el temps al máxim. Els dos païssos valen un viatge, Croàcia molt més avançat i recontruit de la gerra, peró alhora menys autentic i més car que Bosnia, tot i aixó no deixen de ser barats comparat amb les nostres contrades....

Després d'agafar un vol de Clickair València-Dubrovnik, arribavem just per dormir i anar a buscar el cotxe de lloguer d'Avis. Un cop en marxa ens posem rumb cap a Mostar per les estretes i divertides carreteres croates...

El pont de Mostar es l'imatge mes famosa de la ciutat, reconstruit fa 3 anys, uneix la part musulmana i croata de la ciutat.

Els efectes de la guerra encara son evidents.



El viatge continua cap a la ciutat d'Split, de trist record per a tots els Barcelonistes...



El segon dia visitem Trogir, bonica ciutat costera.



Una de les ventatges d'un viatge per Croiacia es que sempre pots fer un banyet.....



El parc Nacional de Krka es una canya, llástima que estigui una mica massificat.


La ciutat de Sibenik, es la nostra segona parada.



A l'endemà un plat fort, l'espectacular Parc Nacional de Pitvlice, segurament el lloc mes bonic que hem visitat a Croàcia, tot i les cues i la massificació.




Després de dormir a Biograd, agafem el vaixell rumb al Parc Nacional de les illes Kornati, famoses pel contrast entre els blaus de l'aigua i els marrons de la terra cremada pels incendis.



Després de dormir a Brela, ciutat on comença la bonica Riviera de Makarska, ens endisem a la peninsula de Peljesac, aprofitant per visitar Korcula, la casa on suposadament va neixer Marco Polo i menajar unes ostretes a Ston, on diuen hi ha el millor marisc de l'Adriàtic.



A l'endemà agafem rumb a Dubrovnik, visitant primer les muralles d'Ston i Mali Ston, les que diuen son les mes llargues d'Europa.

Per últim dediquem els dos darrers dies a visitar Dubrovnik, la perla de l'Adriàtic, ciutat completament reconstruida despres de la guerra dels Balcans i que ha recobrat tant el seu esplendor que está sobrepasada de turistes.









I axí i despres de visitar la ciutat de Cavcat, es va acabar el viatge. Un país que combina Natura&Ciutat&Platja, ambu uns preus encara assequibles en un entorn inmillorable.

dimarts, 27 de maig del 2008

Marató de muntanya Zegama-Aizkorri 2008


Aquest diumenge per fi, arribava el meu objectiu principal de l'any, la marató de muntanya de Zegama, que aquest any era també campionat d'Europa d'Skyrunning. L'ambient com sempre increible, ple de gent a Outzaurze, l'Aizkorri, els plans d'Urbia o l'ultima pujada a Aratz, animant a tots el participants sense parar. En quatre ocasions i no es un tópic, s'em va posar la pell de gallina al passar pel túnel de gent animant-me com si fos l'Induarin a les rampes del Tourmalet. Realment per a un amateur de poble com jo, es una experiencia inigualable, que tothom al que li agrada la muntanya i les curses de muntanya hauria de fer almenys un cop a la vida. La veritat es que havia entrenat lo inimaginable, un cop recuperat de la lesió, he arribat a fer entre 75 i 85 km setmanals, que per gent acostumada a correr pot semblar poc, peró per a mi ha estat un esforç molt gran.


La cursa la he fet en tot moment regulant, llegint el pulsómetre i sobretot intentant no matar-me en un terreny que mes que corriols i camins de muntanya, semblava camps de rugbi, que et deixaven amb fang i aigua fins a les orelles.
El circuit es espectacular, recorrent els 42 km 195 m, entre boscos de faigs com aquest..


O aquest

Carenes rocoses...


Pujades besties com la de l'Aizkorri 2,5 km al 25%, o la de l'Aratz, última pujada de la cursa amb un 1km al 30%.....
Al final he fet 6h 37 min, quasi una hora i mitja menys que fa dos anys i sobre tot no he acabat extremadament petat com a l'anterior participació. El guanyador el de sempre últimament i sembla que va per llarg, Kilian Jornet amb 3h 59 min.

diumenge, 20 d’abril del 2008

Cursa de muntanya de Camañas (Teruel)

Puntuable per a la copa d'Espanya Gran Premi Buff Salomon, he disputat la cursa de Camañas a Teruel (existe). En principi pintava una cursa molt atletica, amb només +1050 ml de desnivell positiu y 24,5 km, peró les condicions climátiques l'han convertit en una cursa força dura.
A les 9:30 h del matí hem començat a correr a 3 ºC, amb un petit plujim gens preocupant...... He començat intentant regular al máxim posible, amb el Asuunto sonant tota l'estona, doncs el portava a 165 bpm i la gent comença sempre molt forta....Poc a poc he agafat el ritme corrent el 5 primers km. molt bé, inclus n'he fet dos per sota de 4 min/km (en pujada!). Del 5 al 13 he apretat una mica, doncs era la part mes dura amb la pujada al pic Palomera, tot i que no era una pujada clasica, doncs tota l'estona anavem per una carena amb continues pujades i baixades que reventaben el ritme a qualsevol. En aquest moment a començat a nevar i no ha parat de caure aigua en tota la resta de la cursa. A partir d'aqui i despres d'una llarga baixada, hi havien uns 4-5 km, de fals pla en pujada que m'han costat prou. Els ultims 5 km en baixada, pla i alguna trampeta m'he trobat bé una altra vegada i he pogut correr prou bé, regulant les pulsacions i fent km sobre els 5 min/km.

El guanyador ha estat Javier Triguero del C.A. Buff Teva Cuenca amb un 1h56min, jo he arribat en la posició 178 amb 3h 6min.
La cursa m'ha agradat molt, doncs ha combinat molta part de corriols per boscos d'alzines, carena rocallosa i algun petit tram de camí per correr.
Per acabar ens han donat un dinar (inclos amb l'inscripció) espectacdular, un ternasco fet al forn de lujo.
Podeu veure el video de la cursa en el següent enllaç:

http://www.youtube.com/watch?v=VWxzIc5m5M0

dissabte, 19 d’abril del 2008

200 BPM


18000 rpm, 320 km/h, 200 BPM diferents variables, pero totes elles amb una cosa en comú: el límit.

Una podria ser les revolucions máximes d'un F1, l'altra la velocitat máxima d'una MOTOGP i l'última els batecs máxims per minut d'un cor, bé del meu cor treient-lo per la boca, el passat dimarts a la prova d'esforç que em vaig fer a l'IMD . Sembla que segueix tot al seu lloc, o com a mínim aixó es el que m'ha dit el metge. Respecte l'any passat he millorat prou els llindars i segueixen igual els BTM, llástima que el motor sigui diesel......
Una prova totalment recomanable i obligatoria per a qualsevol persona que fagi esport d'intensitat i llarga durada, com a mínim un cop l'any.

dilluns, 14 d’abril del 2008

SORTIR DEL TÚNEL


Després de 15 dies parat, sense bici, ni correr, ni cantar, ni dormir, aquesta imatge sembla que poc a poc va desapareixent. Aixó d'estar lesionat es ben fotut, veure com van passant els dies i no pots fer res, anar al traumatoleg i sentir com et diuen "15 dies parat! que? i no et faig una ressonancia perque sino serien 30!!!!", es molt dur, peró bé poc a poc el genoll s'ha anat recuperant i adespres de 3 setmanes d'entrament demá faré la primera cursa de Gran Premi Buff de curses de Muntanya a Camañas (Teruel). Ja veurem com anirá!!
A la foto de baix es pot veure com baixa l'autentic jabalí Raul Garcia (subcampió del mon Skyrunning 2007), una tartera de la cursa Cabeço d'or a Busot (Alacant). Per flipar!






diumenge, 16 de març del 2008

ZEGAMA-AIZKORRI 2008


Doncs si!
La sort ha estat del meu costat i al sorteig celebrat a Zegama fa uns dies, va sortir la boleta amb el meu nom! Érem mes de 1.200 els pirats, que optavem a una de les 175 plaçes i va tocar la rifa. El proper dia 25 de maig a les 9h del matí estaré a la plaça major de Zegama, per recórrer la marató de muntanya Zegama-Aizkorri, la marató de muntanya amb el millor ambient del món, on milers i milers de persones (jo l'any passat), no paren de xisclar i animar a tots i cadascun dels participants, cridant-los a tots pel seu nom.
Aquest any i per donar encara mes nivell, será campionat d'Europa a una sola cursa, els millors corredors del món allí estaran.
El meu objectiu no es més que acabar-la amb dignitat, poder gaudir de l'ambient i..... atançar-me a les 6h....No es un objectiu fácil peró l'experiencia de fa dos anys i tota la canya que es pugui d'aquí a la cursa haurien d'ajudar.

dilluns, 10 de març del 2008

CALÇOTADA ERASMUS 2008






Avui no parlaré de curses ni d'entrenaments, sino d'uns amics genials que vaig coneixer fa 9 anys, pel nord d'Europa, una panda de transtornats amb els que de tant en tant ens juntem per fer el que sabem fer millor, pasar-ho de puta mare. Aquest cap de setmana hem estat fent el segon CASTANYADA WEEKEND, al final vam ser nou, la Maria & Magui & Elena & Marcos & Mariló & Javi & Txell & Sara i jo. Ens vam trobar a la casa rural Cal Magí del Pi de Nulles, molt a prop de Valls, una caseta perfecta per a pasar-ho bé i no destorbar massa als veïns, amb piscina i camp de basket inclós...... Han estat dos dies de cubates, calçots, sangria, algun que altre relleno que ara no ve al cas i sobre tot riure sense parar.


Moments de dura feina...




Al final tot té una recompensa..

Panda de transtornats...


La posta de sol va ser genial....


Per cert la meva intencíó era haver entrenat, pero com diuen alguns no es pot estar a missa i repicant, al final 45 minutets el dissabte i gracies....